Notícies Foto: Guillem RosetFoto: Guillem Roset

El CCCB, el MACBA i el Liceu s’uneixen per primera vegada amb un projecte per desafiar els límits de l’òpera

30 gener 2025

‘Microòperes d’avui’ reuneix creadors com Pol Guasch, Clara Aguilar, Marina Herlop o Rosa Tharrats.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Gran Teatre del Liceu han presentat aquest dijous el projecte interdisciplinari ‘Microòperes d’avui’, que es podrà veure el 8 i 9 de febrer. Els tres equipaments culturals s’uneixen per primera vegada en una iniciativa que vol expandir la mirada de l’òpera tradicional a través de la música, l’art i el pensament. Seran tres microòperes de nova creació centrades en la relació entre humans i natura, que es podran veure de manera consecutiva i itinerant als tres espais. Participen del projecte creadors com Pol Guasch, Clara Aguilar, Marina Herlop, Rosa Tharrats, Sílvia Delagneau, Gabriel Ventura o Míriam Cano.

‘Microòperes d’avui’ comptarà amb un enfocament especialment pensat per potenciar joves artistes de disciplines visuals, escèniques i literàries. A partir de la inquietud compartida sobre la crisi climàtica, les comunicacions interespècies i l’acústica de la natura, el programa proposa un itinerari pel barri barceloní del Raval: Un passeig per l’òpera entesa com a instrument generador de reflexions imprescindibles per a la vida, amb bellesa, contrastos, genialitat i emocions.

Cada institució presentarà una microòpera de 20 minuts realitzada per un equip artístic diferent. Les tres peces conformaran una única òpera. Els treballs que es podran veure el cap de setmana del 8 i 9 de febrer seran ‘El cel no es guardarà el secret’ al Teatre del CCCB, ‘Aura’ a la Capella del Convent dels Àngels del MACBA i ‘Desheretaràs la terra’ a la Sala Foyer del Liceu. Encara queden algunes entrades disponibles als webs de les tres institucions.

El primer acte de ‘Microòperes d’avui’ serà ‘El cel no es guardarà el secret’, una proposta amb Pol Guasch de llibretista, Clara Aguilar de compositora i Sílvia Delagneau d’artista. La peça combina elements d’òpera, instal·lació i experimentació escènica i reflexiona sobre la història de les coses belles i la relació entre l’art i natura a través d’un diàleg de dues veus anònimes que recorren etapes vitals diferents. Qüestiona les convencions de l’òpera i es presenta com un testimoni de la complexitat de l’art en el seu intent de capturar la bellesa del món natural.

Així, doncs, es tracta d’un viatge temporal, escènic, musical i lumínic amb un diàleg de veus que muten i que travessen estadis de la vida, les relacions i del vincle amb el món. En roda de premsa, Pol Guasch ha explicat que la peça arrenca la pregunta sobre la història de les coses belles i la relació amb l’art i la natura. “Pot existir un art que no s’emmiralli amb el món?”, s’ha preguntat. “Vam pensar un dispositiu que funciona com si es tractés d’una òpera instal·lativa que destitueix el món humà”, ha concretat.

Gabriel Ventura, Merina Herlop i Rosa Tharrats portaran el segon acte amb ‘Aura’. Situada al segle XIII, la protagonista fuig d’un món devastat per les guerres i es refugia en un bosc del Llenguadoc. Després de beure aigua d’un estany, conversarà amb l’Àngel de les Aigües i, mentre una li parlarà de la devastació, l’ésser li respondrà amb filosofia i amb “gràcia del pensament”.

‘Aura’ es presenta com una invocació de cants melismàtics i ressonàncies digitals, poblada d’éssers aquàtics i veus del més enllà. És doncs un cant a la natura i un espai de pau i refugi, d’imaginació, vida i pensament. Segons ha explicat Herlop, l’obra parla de la naturalesa “no només com un espai de refugi i pau, sinó com un cant contra les guerres de l’actualitat”.

Finalment, el tercer acte ‘Desheretaràs la terra’ serà protagonitzat per l’artista plàstic Carlos Bunga, Míriam Cano, Fabià Santcovsky i Carla Tovias. Aquesta obra vol evocar la nostra relació amb la natura posant de manifest com el pas del temps degrada fins a posar en risc la seva fertilitat. Ofereix una reflexió profunda sobre la nostra capacitat col·lectiva en el procés de transformació i destrucció, tot convidant a repensar el vincle amb el món natural que ens envolta.

A més a més, per apel·lar a la consciència, en roda de premsa han reivindicat, que la posada en escena serà metafòrica i suggestiva per amplificar el discurs de l’obra. Al centre s’hi trobarà un terra orgànic, amb textures imperfectes, per esdevenir una poderosa metàfora visual de la fragilitat i l’esgotament del planeta. La superfície, doncs, gairebé com la pell viva que cobreix l’escenari, il·lustrarà la degradació progressiva de la natura.

Text: Guillem Roset/ACN




Comments are closed.

Back to Top ↑